jaume moll morell
pr3 | taller5
anar a
la casa rüthwen-jürgensen
Arne Jacobsen, 1954-1957
l'arquitecte
Arne Jacobsen va ser un arquitecte, interiorista i dissenyador danés, màxim exponent del moviment modern a Dinamarca. Encara que fou un mestre en la utilització de materials i tècniques tradicionals dins d'un llenguatge modern, Jacobsen s'interessà pels edificis industrials i per les noves tecnologies.
Va aprendre l'ofici de paleta abans d'estudiar arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Copenhaguen. Les primeres obres segueixen el mètode constructiu tradicional de l'època i no és fins després del seu exili a Suècia quan importa noves tècniques al sistema tradicional.
Les seves primeres obres coincideixen amb el moment en què a Dinamarca es comença a parlar del funcionalisme i del modernisme de la mà de grans icones com Le Corbusier o Mies Van der Rohe, els seus majors influents. Els edificis que va dissenyar als seus inicis com a arquitecte tenien molt de l'arquitectura clàssica escandinava i, a poc a poc, les seves construccions van començar a adaptar-se a l'objecte, una de les bases del funcionalisme.
Jacobsen basa el seu estil arquitectònic a rescatar i reconèixer el valor del món natural per crear un univers arquitectònic propi i tornar a un punt més humà. La seva idea d'habitar el bosc amb una arquitectura moderna el porta a desplaçar-se des d'una posició més passiva a una de més activa, on l'arquitectura conquereix l'espai a l'interior del bosc. És a dir, el danés admet l'assimilació del paisatge com a material bàsic i central del projecte arquitectònic.
emplaçament i el solar
La casa Rüthwen-Jürgensen es situa a Skodsborg, un xicotet poble al nord de Copenhaguen. El solar està al costat del mar pel costat est i per l'oest limita amb la carretera Strandvejen. Este es caracteritza per la seva posició alta respecte al nivell del mar, sobre el qual arriba als 14 metres. Jacobsen aprofita la diferència de cota per establir l'habitatge al tram central, pel qual s'accedeix des del carrer. Deixa el tram oest intacte i l'est com a jardí i accés a la platja. Així, la topografia decau gradualment fins a arribar al mar. S'accedeix a la parcel·la pel sud.
Les modificacions que es fan al solar són escasses. La més destacada és la decisió de construir una esplanada horitzontal al tram central, al nivell 12,50, amb un desmunt de terres i un terraplè a l'extrem est. Sobre el terreny es crea un pla horitzontal d'on parteix el projecte, ja des de les primeres versions, i des del qual s'albira el mar. L'esplanada es materialitza en una plataforma que resol el lliurament de l'habitatge amb el terreny i estableix un límit més psicològic que físic entre allò que és públic, el carrer, i allò que és privat, el jardí.
el programa
El client li proposa fer una casa unifamiliar d'ús permanent per a la seua família, formada pel matrimoni i tres fills. La casa ha de contemplar també el servei i els possibles convidats. Els clients demanen que les habitacions dels xiquets, convidats i servei es col·loquen separades dels pares. Jacobsen no està acostumat a un programa domèstic tan gran com el que ha d'afrontar, de 410 m².
Quan Jacobsen projecta una casa d'estiu, o de xicotetes dimensions, la acostuma a plantejar en un volum únic. Moltes vegades, el volum no queda definit per un element simple, sinó que apareixen distorsions en punts clau com l'entrada o entre la sala i el jardí. Per contra, opta per un model format per diversos volums quan el programa s'amplia i apareix una certa complexitat. El projecte acaba basant-se en volums similars que es repeteixen.
Una vegada decidit el volum tipus, és qüestió de repetir-lo, situar-lo i adaptar-lo al lloc i ús concret, tenint en compte la implantació i el programa. Cadascuna de les parts repetides s'entén com un cos lineal, modulat i amb certa voluntat de sistematització constructiva. El volum central es diferencia dels altres dos volums en mida, alçada, estructura i posició respecte de l'orientació. Es centra en un volum compacte que permeti més flexibilitat d'agrupació, com el prototip Kubeflex i les oficines Jespersen.
versions del projecte
D’entre tot el material que es conserva del projecte de la Rüthwen-Jürgensen es pot separar un primer grup format per nou esbossos, on apareixen temptejos de la volumetria que no sembla que tinguen en compte els condicionants precisos del lloc. L'evolució del conjunt està lligada a l'orientació, a les vistes i al programa i destaca principalment la formalització del pati central. D'aquest primer grup se'n poden deduir els elements utilitzats per projectar la casa: la plataforma, les cobertes inclinades i la composició per peces. Es parteix d'una planta quadrada col·locada paral·lela a la costa, sense seguir les alineacions de la parcel·la. S'hi aprecia un conjunt de quatre peces articulades al voltant d'un pati, un únic volum quadrat, fet que recorda una casa pati tradicional mediterrània.
En segon lloc, apareixen diversos dibuixos on s'aprecia una evolució al projecte: l'obertura del pati, que consisteix a desplaçar el pati central a l'extrem nord. En conseqüència, el pati queda obert per un dels costats i la proporció deixa de ser quadrada. En aquest moment passen de ser quatre peces al voltant d'un pati a ser tres: dues idèntiques i una principal amb més amplada i alçada, a la qual es dediquen nombrosos dibuixos. Fins i tot sembla que la casa sigui només aquesta ala, ja que tant en les perspectives com en els alçats i les seccions es deixen de representar la resta de volums.
Posteriorment, es continua treballant a la mateixa direcció, sense introduir gaires canvis i s'estableix la relació amb el terreny a través de la plataforma. La planta en forma d'U es manté i cadascuna de les tres ales adopta ara amplàries diferents. La trobada amb el terreny es fa a través d'una plataforma que va més enllà dels límits de la casa i en funda altres que es relacionen amb l'entorn. La plataforma es perllonga en forma de pati i terrassa. El pati queda a un nivell similar al de l'entorn, mentre que la terrassa s'enfila respecte al terreny proper i es visualitza com un podi des del mar.
Al croquis de la plataforma apareix per primera vegada una referència a la distribució. L'ala est es destina al servei i l'ala oest a dormitoris. Aquest pas endavant indica que la solució en forma d'U convenç prou Jacobsen per començar a temptejar distribucions a una altra escala.
Una vegada dibuixada la versió anterior, en què la plataforma és l'element del qual parteix la casa, sorgeixen una sèrie de dubtes. Tot i que es distribueix l'interior en planta, es fa un pas enrere i es tempteja de nou l'articulació volumètrica en relació amb el lloc. Des d'aquest punt de vista, es poden entendre els dibuixos alternatius que apareixen als croquis.
Primer, mantenint la mateixa posició de l'habitatge dins la parcel·la, Jacobsen assaja la possibilitat de caracteritzar cadascuna de les tres peces. Les dota d'una certa autonomia, girant-les i separant-les cadascuna de la resta. En aquests moviments no oblidem la configuració del pati, sinó que fins i tot la potència i l'amplia. El fet de desplaçar les peces entre si, de destacar-ne una i girar-la, trenca la simetria existent i permet adaptar amb més fidelitat les peces a la topografia, a l'orientació i a les vistes. L'evolució ha comportat que el pati quede obert al nord, l'accés exposat al volum principal i la meitat de l'habitatge d'esquena al mar.
El projecte prioritza el pati abans que ladaptació al lloc. Jacobsen se n'adona i rectifica. Planteja un gir i una simetria del conjunt que permet adaptar-lo millor a l'emplaçament. Així, l'ordenació definitiva queda amb l'ala principal a l'est, paral·lela a la costa, la nord perpendicular i la sud inclinada lleument. El que aconsegueix aquesta proposta és l'autonomia de cada ala i mantenir-ne el control des del pati d'accés. En definitiva, la introspecció inicial dóna pas a una casa tancada al visitant i alhora bolcada al paisatge.
Fins ara, els croquis han mostrat diversos plantejaments de volumetria i implantació. A la següent fase, els dibuixos es passen a escala per començar a temptejar les dimensions dels espais. La primera adaptació dels croquis es regeix per una modulació de 1'20 x 1'20, que ajuda a distribuir i proporcionar els alçats. A la primera planta amb mides apareix la distribució i molts dels elements definitius. Les plantes s'acompanyen amb alçats i seccions esquemàtiques que inclouen el terreny.
A les seccions es marca el pendent existent i els moviments de terra. En segon lloc, s'observa el garatge com a part de l'ala sud. El camí d'accés arriba fins aquí, sense contacte directe amb l'habitatge. És el recinte d'accés, que es forma per l'espai reclòs entre les ales de la casa, que condueix el visitant a l'entrada. Per això, aquests volums són opacs, mentre que l'ala que conté les estades comunes es mostra transparent. Un dibuix que Jacobsen repeteix insistentment durant tot el projecte és la façana de l'ala principal cap a la costa, on defineix un prominent pla inclinat superior.
En resum, s'observa un procés d'obertura progressiu de l'habitatge a l'exterior. Però alhora que obre uns espais en tanca uns altres, perquè segueix el criteri de protegir la intimitat dels habitants. Si bé al principi la casa dóna a un atri que proporciona un espai introvertit, l'evolució porta a obrir l'espai central per donar resposta al lloc.
Així, incorpora criteris de vista i orientació, que doten l'habitatge d'un espai de recepció i un altre de mirador. La casa es tanca al nord, dirigeix les millors visuals a l'est i cerca la il·luminació amb la direccionalitat de les cobertes.
el projecte
Els alçats mostren com cada volum es tracta independentment de la resta, com si l'habitatge es formara per un sol volum que es repeteix i es col·loca en diferents posicions. Entre els volums es crea un pati d'accés, a l'oest, protegit del vent. Els tres volums organitzen un programa que respon a tres àrees funcionals amb graus de privadesa diferents: servei, estar i dormitoris.
En el volum principal, paral·lel a la costa en direcció nord-sud, es col·loquen les peces comunes: cuina, menjador, sala d'estar, sala de la xemeneia i hivernacle. Les altres dues ales, amb una organització funcional semblant, es connecten pels extrems al volum principal. L'ala situada més al nord, amb els dormitoris dels fills, dels convidats i del servei, forma un angle recte amb el volum central, just. L'ala sud, amb el garatge i els dormitoris del matrimoni, gira 27° i s'uneix a l'ala principal amb un cos intermedi per on es produeix l'entrada principal.
Les tres àrees funcionals estan vinculades a través de dos espais indispensables per a les relacions espacials del projecte: el vestíbul daccés i el menjador. El vestíbul comunica amb la zona d´estar i els dormitoris. Un cop es creua el vestíbul, els dormitoris queden desplaçats de les activitats col·lectives. El menjador és la peça que estableix un nexe entre la zona d´estar i la de servei. De fet, el menjador adquireix autonomia i esdevé un element de traspàs entre la intimitat i l'expansió exterior. L´espai se segrega, s´independitza i es fusiona amb el jardí. La casa està formada, doncs, per diferents parts que configuren un conjunt obert, compost per volums lineals agrupats.
Podria semblar que aquestes tres parts mantenen una relació íntima entre forma i estructura, però no és així. L'estructura no és un element rígid que defineix la forma sinó més aviat el contrari, ja que l'estructura dels volums no queda definida per llums iguals. Consisteix en pòrtics metàl·lics al volum principal i murs i perfils metàl·lics en els dos restants. Aquest sistema mixt complica la trobada dels volums que s'articulen amb dificultat.
Les divisions entre les estances són envidrades, com a mínim a la part superior dels envans, que deixen visible la coberta revestida amb taulons de fusta. Això permet que des del menjador es tingui una visió de la sala de xemeneia i fins i tot d'una part de l'hivernacle, oa la inversa. Sobre les sales de la xemeneia i de l'hivernacle, s'aprofita la doble alçada que proporciona la inclinació de la coberta i es col·loca l'estudi amb un balcó que dóna a l'exterior. Des de dalt de l'escala, el menjador es fa visible a través de la transparència superior dels envans, que proporciona una visió en diagonal paral·lela a la coberta. Totes aquestes sales connectades formen un únic espai sota la gran coberta, a doble alçada i amb la xemeneia al centre.
Jacobsen es guia per criteris racionals i funcionalistes quan utilitza la repetició d'elements per organitzar el programa i cercar la igualtat malgrat la complexitat distributiva. Aquesta rigidesa aparent la suavitza a través de la visió nòrdica del funcionalisme, que combina criteris homogeneïtzadors (regularitat, ordre, ortogonalitat) amb criteris particulars (visuals, orientació, recorregut, lluminositat). D'aquesta manera, parteix de conceptes estructuradors abstractes i després els trenca, altera i adapta a l'emplaçament en benefici del projecte.
